TITOL: DIA 22
Avui m’he llevat una mica aixafada…és aquest confinament…Ja no se ni quin dia és ni què vaig fer ahir. “És igual”, em dic a mi mateixa peró avui em dedicaré una mica a mi.
Al passar pel davant de la finestra noto una escalforeta a la cara i me n’adono de que avui ,el sol ,vol que compartim. Doncs perfecte. M’agafo la meva kombutxa preferida i el llibre que havia deixat a mitges.
Pujo a la terrassa i monto el meu “altar”: hamaca, coixí, la tauleta i connecto l’equip amb música fluixeta que m’acarona. Em deixo anar sobre l’hamaca i m’arrauleixo com un gat en un sofà.
El sol convida.Un instant amb els ulls tancats. Una ombra als ulls, de foc i escalfor. Obro el llibre i la kombutxa. Bec lentament, a glopets , notant com passa per la gola, entre àcida i fresca.
Demà no ho recordaré , peró avui em mimo i gaudeixo d’aquests dies estranys.
